Associació Catalana de Mútues d'Accidents de Treball
|
Generalitat deCatalunya |
| Departament de Sanitat i seguretat Social | |
| Direcció General de recursos Sanitaris |
PER A LA GARANTIA DE LA QUALITAT ASSISTENCIAL
A LES MÚTUES D'ACCIDENTS DE TREBALL
I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL
Associació Catalana de Mútues d'Accidents de Treball |
Sistemes d'informació sanitària |
|
SISTEMES D'INFORMACIÓ SANITÀRIA
Declaracions d'accidents i malalties professionals i altres documents de notificació obligatoria
_______________________________________________
Els sistemes d'informació sanitària són aquells destinats a la recollida, processament, anàlisi i transmissió de la informació que es requereix per a l'organització i el funcionament dels serveis sanitaris i també per a la investigació i la docència.
Les normes generals que hauran de regir sobre aquests SIS seran les inherents a tota documentació sanitària: confidencialitat en el seu tractament, rigorositat en el seu emplenament, veracitat en el seu contingut, escriptura amb lletra llegible i disposar tant d'una infraestructura física com d'una normativa d'ús que vetlli per la seva correcta conservació i localització, en tot moment.
Els sistemes de registre que conformen part del sistema d'informació sanitària han de permetre recollir la informació útil per a : l'atenció clínica individual, la planificació, la gestió de centres i serveis, l'avaluació i el control de qualitat, la formació, la investigació i els requeriments legals. La diversitat de documents existents a les mútues d'accidents de treball acompleixen principalment funcions de registre administratiu. La introducció de criteris sanitaris hauran de convertir-los en registres útils per als sistemes d'informació sanitària. Els registres proposats són:
La història clínica és el document clau dels sistemes d'informació sanitària. Pel que fa a la història clínica hospitalària, l'Ordre de 10 de juliol de 1991, per la qual es regula l'acreditació de centres hospitalaris; en aquesta Ordre es regula el contingut d'informació mínima que hi ha d'haver a les històries clíniques hospitalàries, com també les normes generals que regeixen sobre la documentació clínica.
Per tant, en aquest document no entrarem a fer consideracions de la història clínica hospitalària i tractarem d'incidir d'una manera quasi exclusiva en la documentació clínica que es genera en l'àmbit extrahospitalari, els seus continguts d'informació mínima i les seves implicacions en la qualitat assistencial.
Característiques generals del prototipus de la història clínica:
-Història clínica única, per a cada pacient, que integri tant els procediments assistencials com preventius. Aquest sistema en millora la continuïtat, ja que permet que els diferents professionals coneguin les valoracions i actuacions de tots els professionals.
-Mètode estandarditzat de recollida de dades que permet no ometre dades clíniques bàsiques. Tota història clínica haurà de poder incloure les dades que permetin conèixer els antecedents personals, familiars i laborals, la informació sobre les exploracions físiques, a més dels plans diagnòstics i terapèutics proposats.
-Història orientada per problemes. Aquest model permet l'atenció al pacient a partir d'una sèrie de problemes per resoldre i no sobre la base de malalties. Ordena millor la informació per a la presa de decisions i permet un seguiment indefinit del pacient, ja que es possible afegir nous problemes i convertir en inactius els que es van resolent.
-Confidencialitat i caràcter privat de les dades. Les dades mèdiques i els resultats dels reconeixements mèdics registrats a la història clínica tenen caràcter confidencial i han de mantenir-se en secret sota custòdia. No es pot fer ús d'aquesta informació per professionals no sanitaris, ni amb finalitats no mèdiques.
-Facilitat d'intercanvi d'informació entre l'assistència primària i els altres sectors sanitaris. El disseny de la història clínica ha de preveure la possibilitat d'integrar documents procedents d'àmbits diferents i també la de generar-ne per històries d'altres àmbits. Per això és recomanable l'ús del format d'implantació més àmplia, i la utilització de terminologia comuna.
-Possibilitat de mecanització o d'informatització de les dades. La utilització d'una història clínica informatitzada en la seva totalitat o en la seva major part es encara difícil de plantejar. Això no és així pel que fa a les dades de la història, com són els factors de risc, les al.lèrgies, les malalties principals i les intoleràncies medicamentoses.
-Disseny. Els facultatius hauran de consensuar el seu contingut mínim mitjançant grups de treball. Hi ha un model oficial d'història clínica extrahospitalària d'aplicació en l'àmbit de l'assistència pública, del qual es poden treure ensenyaments i experiències.
Aquest registre agrupa pacients amb problemes de salut comuns. La selecció dels problemes s'efectua segons criteris prefixats, riscs a què estan sotmesos, patologies comunes,etc.S'hi consignarà la data, edat, sexe, nom i cognoms, número d'història clínica i patologia concurrent. Aquest llibre permet recuperar les històries i localitzar pacients per formar cohorts amb problemes de salut; permet el seguiment i la realització d'estudis cas-control, estudis retrospectius, etc.
Han de preveure la possibilitat de derivació a especialistes i hospitals de la mateixa mútua o d'altres xarxes , tant primària com hospitalària.
Es recollirà l'activitat diària que es genera en els centres: visites amb caràcter d'urgència, visites derivades amb caràcter d'urgència, visites programades, nombre de reconeixements preventius, nombre de sessions de rehabilitació.
Es farà sempre que el facultatiu ho cregui oportú, després de finalitzar el tractament d'una malaltia professional o accident de treball , quan es modifiqui de manera substancial un tractament, quan el treballador canviï de lloc de treball i això pugui implicar una discontinuïtat en l'atenció mèdica o sempre que el treballador ho sol-liciti.
Les modificacions que han introduït els nous tipus de contractació fan preveure una major mobilitat en els llocs de treball i, consegüentment, un canvi en l'entitat que cobreix les contingències derivades dels accidents de treball i les malalties professionals. A fi de no perdre la informació generada pels treballadors, mentre han estat assegurats per una entitat, és convenient que s'estableixin mecanismes que garanteixin la seva continuïtat en cas de produir-se el canvi de mútua.
El full d'alta o epicrisi ha de recollir de forma detallada tota aquella informació rellevant tant en allò que respecta al procés assistencial com als reconeixements preventius i cribratges a què s'ha sotmès el treballador.
A part de les dades d'identificació del metge i del pacient, segons la normativa vigent, la recepta ha d'incloure informació referent a la dosi, via d'administració i durada del tractament.
La finalitat de la targeta és servir de recordatori d'actes i procediments relacionats amb la salut del treballador: cal enregistrar-hi les dades referides a la seva vacunació i les visites de control per a cures successives.
Declaracions d'accidents i malalties professionals, i altres documents de notificació obligatòria
Són documents normalitzats que han d'emplenar-se seguint la normativa vigent:
-Butlleta d'accidents de treball,
-Butlleta de declaració de malalties professionals,
-Certificat oficial de defunció,
-Butlleta d'alta i baixa laboral,
-Butlleta d'assistència sense baixa,
-Butlleta de declaració de malalties de declaració obligatòria,
-Document per a l'informe de proposta clínico-laboral.
La diversitat de criteris de classificació i declaració per a les diferents administracions i institucions relacionades amb la salut laboral dóna com a resultat greus deficiències dels sistemes d'informació sanitària. Fins que nohi hagi una normativa que reculli els criteris sanitaris en la notificació es fa difícil consensuar un sistema vàlid sols per a les MATMPSS. De totes maneres, és convenient que els models que es van implantant a les MATMPSS per a la seva pròpia utilització tinguin en compte alguns trets que tendeixin, si més no, a homogeneïtzar la informació del sector.
Els trets generals que haurien de recollir les modificacions que es facin a cada sector han de procurar:
-Fomentar la utilització d'un conjunt mínim bàsic de dades que, a part de la informació amb finalitat administrativa, imprescindible per a la gestió de les baixes, tingui en compte criteris sanitaris com ara el diagnòstic, el procediment terapèutic i factors de risc que permetin disposar d'informació valuosa per a l'estudi de la mortalitat i morbiditat de causa laboral.
-Preveure la utilització de codis de classificació validats i reconeguts de caràcter internacional com ara l'ICD-9 , l'ICD-10 o de la WONCA.
És convenient que representants de les MATMPSS participin en les comissions que es creïn per tal de consensuar un sistema de notificació de malalties i accidents de treball.
